Carta oberta a les administracions públiques competents en matèries de medi-ambient en la zona Vallpineda, Molins de Rei.
A l’atenció de:
Xavi Paz, Alcalde Molins de Rei
Raimon Roda, Director-gerent, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Xavier Mariño Bermúdez, Direcció de l'Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals, AMB
Àngels Palacio Pastor, Gerent de Serveis d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona
Jordi Sargatal , Secretari de Transició ecològica , Generalitat de Catalunya
Exposem:
En aquests moments l'Ajuntament de Molins de Rei te entre mans una sol·licitud de llicencia per enderrocar una zona humida naturalitzada (anomenada Bassa de VerMont) en la parcel·la 115 del polígon 2, Vallpineda, Molins de Rei (Ref. Expedient: 78/2024/LLIME).
Al tractar-se d'una parcel·la integrada en el Parc Natural de la Serra de Collserola (PNSC) , aquesta llicencia es subjecte a l'emissió prèvia d'un informe tècnic favorable per part del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC).La sol·licitud de llicencia per l'enderroc s'ha fet seguint una resolució dels Serveis de Protecció de la Legalitat Urbanística (SPLU) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) qui amb la seva Notificació Decret (900467 / 2023) considera aquesta zona humida una “actuació exclusivament privada” amb un “interès públic [...] completament inexistent” (Notificació Decret 900467 / 2023, AMB).
Demanem:
Els sota-signats consideren l'ordre d'enderroc d'aquesta zona humida un error gravíssim i reclamen encaridament a les administracions responsables d'aturar el procés de destrucció d'aquest valuós indret potenciador de la biodiversitat autòctona i - tot al contrari – reconèixer, emparar i vetllar pel seu interès públic i buscar, conjuntament amb els seus promotors, vies d'encaixar-la en la legislació vigent.
Instem als actors públics a mirar de prop aquest abeurador, habitat, àrea de alimentació i espai de reproducció d’un elevat nombre d’espècies, entre les quals en trobem de protegides pel Decret 172/2022, de 20 de setembre.
Proposem:
Si bé l'establiment d'aquest punt humit ha sigut una iniciativa exclusivament privada (sense inversió de diners públics) els sota-signants veuen en el seu resultat un interès manifestament públic. I encara que aquest interès fins ara no ha rebut l’empara de cap administració, hi trobem molts motius i intuïm varies vies que poden conduir a la consideració i legalització de la Bassa de VerMont com a instal·lació ambiental d'interès públic (MpPGMCo).
1) Refugi Climàtic.
La Bassa de VerMont fins ara no es troba en cap dels registres de refugis climàtics, però compleix els criteris establerts com a tal pel CREAF (https://www.creaf.cat/ca/articles/que-es-un-refugi-climatic)
2) Espai Connector Funcional (PEPNat).
Segons el PEPNat, la parcel·la on se situa la bassa artificial és una zona forestal que es troba entre la carena (situada al carrer Verge de Montserrat) i el carrer del Barranc del Llop, i forma part d’un Espai connector funcional, que és un subtipus dels Espais d’interès connector. Aquests espais tenen l’objectiu de garantir la conservació de la biodiversitat i dels processos ecològics que tenen lloc, i es delimiten per a la millora de la connectivitat interna i externa del Parc. (Extr. Notificació Decret 900467 / 2023, AMB)
“Els efectes que la bassa de VerMont pugui tenir en el corredor ecològic entre la Vall de la Riera de Can Llobet i la Conca de la riera de Vallvidrera , només poden ser positius [...] tractant-se d'un corredor que ha de connectar rieres” (Jordi Sargatal Vicens, maig del 2024)
Tal com estableix l’article 33 del PEPNat, aquesta zona humida assegura el manteniment de la qualitat del medi natural i millora la connectivitat del Parc.
3) Basses per a la conservació d'amfibis (i invertebrats, i ocells i quiropters, i...)
“Els esforços de conservació́ han de centrar-se en assegurar una amplia varietat de llocs potencials de reproducció́, tant en el que es refereix a característiques (grandària, permanents, temporals...) com a la distribució́ espacial de basses i estanys, amb la finalitat de satisfer suficientment els diferents requeriments de les nombroses espècies d’amfibis que es troben a Collserola.” (Sean Cahil, https://www.europarc.org/case-studies/pond-management-conservation-amphibians-collserola-natural-park/)
En els 3 anys de la seva existència la Bassa de VerMont ha atret una varietat espectacular de poblacions autòctones que hi habiten, procreen o s'alimenten. Les poblacions de gripaus (Bufo bufo i Alytes obstetricans) augmenten d'any en any, nombroses especies d'odonats (e.a. Coenagrion puella) conviuen amb abelles, papallones, quiròpters, ocells (inclús Ardea cinerea) i petits mamífers (Erinaceus europaeus, guineu).
4) Règim de gestió activa i directa basat en models de col·laboració público-privats (MpPGMCo)
Volem cridar l'atenció al fet que l'autentica amenaça per la funcionalitat de l'Espai d'interès connector no es ni molt menys la bassa sinó la contradicció de dues normatives d'obligat compliment sobre ell.
Mentre la qualificació urbanística 29co i la seva inclusió en l’àmbit del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) demanen un màxim rigor a l'hora de garantir la conservació de la biodiversitat i dels processos ecològics que en tenen lloc, la simultània aplicació de la llei 5/2003 del 22 d’abril de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, en mig de la urbanització de Vallpineda, obliga justament a la reducció d'aquesta biodiversitat i interromp dràsticament els processos ecològics. En aquest context de la erradicació del sotabosc sense miraments (dues vegades talla a zero en 3 anys!!), la Bassa de VerMont funciona precisament com un refugi de la biodiversitat de la zona.
Es obvi que els instruments públics respecte a espais protegits oficialment pels governs, especialment en quant a espais tan reduïts com aquesta parcel·la, NO són suficients per a aconseguir els objectius de la conservació de biodiversitat en general i menys amb aquesta contradicció de normatives. És imprescindible llavors, la implicació d’actors privats. Els propietaris de la parcel·la i l'Associació de la Bassa de VerMont, s'ofereixen i busquen suport i custodia per l'elaboració i execució d'un pla estratègic per una gestió activa i directa basat en models de col·laboració público-privats de tota la parcel·la.Aquesta gestió hauria d'abordar a grans trets:- una gestió meticulosa del bosc i sotabosc que compleix tant els criteris de prevenció d'incendis, com els de la biodiversitat i els processos ecològics.- la custodia i potencialització dels habitats de totes les especies autòctones, especialment les protegides com ara quiropters, herpetofauna, petits mamífers, odonats, papallones, ocells.- la prevenció dels escolaments i la lenta infiltració de les aigües en el subsol per reduir l’estrès hídric i minimitzar les inundacions als teixits urbans Barranc del Llop avall.- la neteja a fons de la parcel·la que durant generacions a servit d'abocador incontrolat.- la recerca i divulgació.
Conclusió:
“La nostra opinió́ és que la bassa [de VerMont] ajuda a mantenir i augmentar una diversitat en aquesta zona del Parc que sense la bassa no hi seria, per tant, la nostra proposta és treballar per la conservació́ de la bassa establint un conveni per acordar la seva gestió́ entre el Parc o l'administració competent i els propietaris.” (Dr. Marisol Felip Benach i Dr. Cesc Múrria, 14 de febrer 2024)
Convidem doncs, els responsables polítics i tècnics competents en la gestió d'aquesta qüestió de vida o mort d'un espai que avui encara es un gran potenciador de la biodiversitat a mirar amb consciencia i a evitar que tota aquesta riquesa que s'ha generat per la simple presencia d'una zona humida fluctuant però permanent desapareguí per un acte administratiu que es justifica principalment per això: la falta d'empara per part de les administracions públiques per un indret que els sota-signats considerem fermament d'interès manifestament públic!
Mes info: instagram
Associació de la Bassa de VerMont Contacta l'autor de la petició