Demanem al poble català el suport per aturar la repressió de l'ajuntament de Barcelona als músics de carrer
SALVEM L’ESCENA CULTURAL DE BARCELONA, SALVEM ELS MÚSICS DE CARRER
Els músics de carrer som part de l'escena cultural de Barcelona, existim des de temps ancestrals, també anomenats joglars, i exigim el respecte de l'administració, ja que veïns, comerciants i associacions del barri ens han expressat el seu suport. Els músics de carrer viuen perquè la gent dona propines, per lo que sense la simpatia dels vianants no existiriem.
Al 2005, amb l'alcalde Trias, es va prohibir la nostra activitat aprofitant que som persones individuals i no teníem cap mena de reacció col·lectiva ni representació. Va haver una persecució molt forta posant-nos multes i requisant-nos instruments a dojo i l'únic que hem fet és resistir individualment com hem pogut i seguir alegrant la vida a la gent, molts de nosaltres acumulant sancions impagables i perdent instruments, creant un deute amb l'ajuntament pel fet de fer música fins al punt d'estar rebent ordres d'embargament sense tenir diners ni béns.
Des de que va tornar la normalitat després del covid hem tingut una època sense persecució i nosaltres hem demostrat el nostre civisme, tocant en horaris i volums adaptats. Si haguérem sigut un problema, durant aquest temps, ens hagueren multat igual.
Ara des de fa ben poc que tornem a rebre la persecució i les sancions amb la màxima contundència. Inclús a la l'ordenança posa literalment que se'ns pot requisar tots els diners que portem damunt i l'instrument, amb lo qual se'ns tracta pitjor que als estafadors, trileros, lladres, etc. Ja que a nosaltres fins i tot se'ns ha requisat l'eina de treball, que es un instrument musical.
Per ordre del nou Ajuntament, la guàrdia urbana es veu obligada a impedir la música al carrer i a multar-nos amb quantitats desorbitades (460 €) tenint en compte que som gent amb molt baixa capacitat econòmica.
Pot haver una normativa, però no es pot fer des dels despatxos, s'ha de fer des dels usuaris dels carrers, els músics afectats també hem de participar d'aquesta normativa.
Tanmateix ens desmarquem completament del projecte música al carrer de l'Ajuntament (arrencat a 2004) per ser una estratègia burda per blanquejar la prohibició flagrant de la música al carrer, creant un sistema de poquíssims músics-funcionaris "enxufats" assignats a punts específics, una trista caricatura de la realitat musical del carrer, una costum ancestral i necessària (afirmació respaldada per un treball antropològic de la UB (MÚSICA I MISÈRIA: Una reflexió sobre la regulació dels músics de carrer a Barcelona, 2016). Els músics de carrer sempre ens hem autogestionat, respectant torns, horaris i durada de l'actuació, tenint bona convivència amb comerços, veïns i policia.
Volem que s'acabi la persecució i les sancions, i que es creï una ordenança que en comptes de criminalitzar-nos ens defensi i ens dongui suport.
Exigim també una amnistia de totes les multes que s'han posat des del 2005 per fer música al carrer, ja que és una aberració que músics de carrer que sobreviuen al dia amb microdonacions, hagin de pagar multes i aguantar embargaments quan viuen amb lo just.
Si això no és fa, que es faci un estudi des de la Guàrdia urbana, sobre l'impacte real de la nostra activitat. Que determini si som un problema o no perquè la nostra percepció en aquests anys de distensió es positiva. Alegrem la vida a la gent, la gent dona propines i està contenta. I no entenem perquè ara se’ns ha d’empaitar. La guardia urbana ens coneix perfectament perque vosaltres pogueu valorar si som un problema o no, si aportem algo o no, i la prova està en que amb ells no hi ha cap problema mentre no se'ls ordena des de l'Ajuntament que actuïn contra nosaltres. Si fóssim un problema actuarien independentment de l'ordre.
Demanem que s'aturi aquesta cacera de Músics de Carrer.
Demanem que se'ns faci partícips de la vida quotidiana de la ciutat, que en comptes de reprimirnos se'ns valori.
L’ajuntament ens obliga a no poder exercir la nostra vocació i ens fa desaparèixer, empenyent-nos cap a la indigència, ja que molts tenim deutes que mai podrem pagar de multes acumulades i embargaments sense tenir béns ni diners. Demanem un ajuntament realment democràtic i que tingui en compte a totes les classes socials. És molt fàcil ficar-se amb els més vulnerables. Perquè voleu acabar amb l’art de classe baixa?
Als col·lectius organitzats els teniu més respecte que a nosaltres pel simple fet que som persones individuals, cosa innata en els artistes i més encara en els músics de carrer. A més a més no creem cap conflicte, ans al contrari, aportem cultura a la ciutat.
Heu de tenir en compte que la músics de carrer ha donat fruits com com Pau Casals, la Fura dels Baus, Raimundo Amador, Neil Young, Ed Sheeran, Justin Beaver i molts d'altres que han començat al carrer. La cultura hip-hop també es va crear al carrer.
Atentament,
Músics de Carrer del Gòtic
Músics de Carrer del Gòtic Contacta l'autor de la petició